Fa uns anys una de les meues raons per obrir cada dia l'ordinador era per comprovar si des de més enllà de la mar havien arribat unes paraules ingenioses, iròniques o fins tot coentes.
Com es produïa aquest moment creatiu? Quin era el pes de les lectures, conversacions, observacions i fins i tot de les escoltes casuals de la nostra vida diària? Pot el nostre cervell arribar a bollir d' aquestes idees que han trobar una vàlvula d'escapament? Es poden coure a foc lent aquestes idees per contar-les millor a altres persones mitjançant l'escriptura? Alguns d'aquests dies, imitant el que ja havia vist, jo també escrivia aquests escalfaments de cap que algú de forma encertada els va anomenar Cogudes Mentals.
Viuria ara aquesta dèria penjat d'un mòbil com els actuals que ens permeten estar connectats a Internet gairebé sempre?
Aquest bloc té un recorregut curt de només tres entrades - Cogudes Mentals, segur que va passar de 100. Així que com encara no està tancat hauríem d'aprofitar-lo per escriure alguna vegada en ell. L' escriptura es sol dir que és una activitat que serveix per organitzar i ordenar les idees que tenim al cap. Una teràpia on l'únic que es consumeix és el temps, aquest que sembla que m'ha faltat per no escriure res des de fa més tres anys.
Els pensaments no són necessaris que siguen originals. M'acabe d'assabentar que hi ha més de vint escultures de "El Pensador" de Rodin,i aixó que diuen que cada obra d'art és única.
Manolo que ens va acollir, Javi, Josevi i alguns altres escriptors i visitants habituals.
Gràcies!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vila-real. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vila-real. Mostrar tots els missatges
divendres, 22 de novembre del 2013
Tres anys, un mes i deneu dies després
Etiquetes de comentaris:
cogudes,
mentals,
plana baixa,
retorn,
vila-real
dimecres, 1 de setembre del 2010
Dia d'estrenes

Conta l'acudit que arriba un valencianet a Vila-real i intenta aparcar el seu cotxe en el jardí de Sant Pasqual. Un veí desficiós se'l mira maniobrar i li ajuda:
- Gira, gira; tira arrere, tira un poc arrere i avant!! - li diu
El conductor del vehicle tira un poc arrere, posa primera, i tira avant.
- No, no!! Tira, tira arrere, tira un poc arrere i avant!
El xofer torna a fer idèntica maniobra. El cotxe segueix mal aparcat:
- No tires avant home!! Tira, tira arrere, un poquet i avant!!
- Això és el que faig: faig arrere i després avant!! - exclama el pobre home ja mig enfadat
- Avant, no. Només has de fer arrere i ja el tindràs ben aparcat: tira arrere un poc i avant!! - insisteix el bon veí de Vila-real, satisfet amb l'explicació.
Amb este blog, a banda de reivindicar l’expressió i avant i compartir-la amb tots els que ens visiten, volem parlar de les coses que ens son properes, dir unes paraules, algunes reflexions, passar una bona estona, i avant!!
Etiquetes de comentaris:
benvinguda,
i avant,
plana alta,
plana baixa,
vila-real
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)